Llac de Les Bulloses
El llac de Les Bulloses, situat a 2.000 metres d'altitud, és un lloc idíl·lic pels amants de l'alta muntanya, pel gran nombre de rutes que parteixen des d'allà per visitar altres llacs, per ascendir a cims del voltant, com el Carlit ( 2.921 m) o el Puigperic ( 2.810 m), o per fer entrenaments d'alçada.
Tornant al Trail Vert no és una cursa molt tècnica, però s'ha de tenir en compte que la major part de la prova la passarem corrent per sobre dels 2.000 metres.S'ha d'afegir que aquest any la climatologia no va acompanyar i va fer molt fred, vent, pluja i fins i tot aigua neu. Molts trams del recorregut estaven inundats amb molt fang i trams de corriol per on baixàvem eren petits rierols, la qual cosa va endurir la prova.
El trail va estar marcat per la " meteo" que va fer aquell dia. Nosaltres vam arribar d'hora i ja vam al·lucinar, estem a 20 de juny, un dia abans que comenci l'estiu i el termòmetre marca 4ºC i fa un airet que penses: " jo no surto del cotxe, vaja amb el canvi climàtic". Vam anar cap a la sortida amb un fred que pela i la gran majoria de corredors estaven dins d'un garatge, on es feien les últimes inscripcions, escalfant. Semblàvem tot d'ovelles dins del corral per no tenir fred i a veure qui era el valent que sortia a fer l'escalfament a fora.
Quin fred!!!!!!!
Per fi la sortida
Poc a poc ens anem animant i sortim a rodar al carrer esperant el tret de sortida. Sortim puntuals i tothom agafa el seu ritme, l'inici és una mica descontrolat, ja que, degut al temps que fa, la sortida de la nostra cursa i la de 15 Km s'ha fet conjunta i això ha dificultat saber quin corredor era de la teva o de la curta, per tant, ha estat difícil saber la posició en la que vas. Jo he fet una primera part molt conservadora per por a passar-me i pagar l'esforç al final. He anat controlant fins arribar la llac de Les Bulloses, aproximadament, meitat de cursa i allà ( al control) un senyor m'ha marcat el temps amb el " xip" i m'ha dit que anava 7è. Vull felicitar a aquest senyor de l'organització que va patir un temps infernal, amb fred, vent i neu que et picava la cara com agulles, i cada vegada que venia un corredor, ell sortia de la seva furgoneta marcava el temps, indicava la direcció que havies d'agafar, t'oferia alguna cosa de menjar o beure ( complicat en aquelles condicions meteorològiques) i et deia la posició, vaja màquina.
A partir d'aquí he pujat el meu ritme ( que no és que es notés molt) i he anat agafant corredors fins arribar al segon tram important de pujada, cim del Gallinera ( 2.127 m) on els he pogut despenjar amb molt més patiment que forces. Des del cim hem baixat al Plateau de La Calme i d'aquí " a bloque" fins l'arrribada. No sabia ben bé la posició i tot just creuar la meta m'han dit que havia fet 4t. Uuuuf!!!! Quina llàstima!!! Una mica més i trepitjo podi, però la veritat, les cames no estaven per gaires alegries.
Falta moooooolt????
Pluja, fang i mal de jambes!!!
Afegir que sumant els temps de les dues proves de la Challenge Altitude en mitja distància, he quedat en primera posició amb un temps total de 4h 56' 45'', segon en Gerald BOURGUIGNON amb 4h 58' 45'' i tercer en Frederic FERRERE amb 5h 04'57''. Aquesta classificació ha tingut una mica de suspens doncs no sortia a la general de la Challenge, degut a un error a les inscripcions, i després de la reclamació, l'organització ha confirmat l'error i m'han comunicat per e-mail el resultat correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada