17/GENER/2010 ROMEUFONTAINE 1r.

Perdoneu que torni a aparèixer aquest article, però les noves tecnologies i jo, no sempre anem de la mà i el vaig esborrar sense voler.
La Romeufontaine és un trail sobre neu de 24 Km i 750 metres de desnivell positiu, 1500 metres de desnivell acumulat. Aquesta cursa pertany a la Challenge Font Romeu Altitude, juntament amb el Trail Vert que es disputarà al juny.
La cursa té sortida i arribada a Font Romeu, una petita village situada a 1750 metres d'altitud, i coneguda pel seu entorn privilegiat, el seu domini esquiable, tant d'alpí com de fons, i per tenir un Centre Nacional d'Entrenament en Altitud, CNEA. Aquest centre el van construir les autoritats franceses pels Jocs Olímpics de Mèxic 68, per a que els seus atletes poguessin entrenar en unes condicions similars a les que es trobarien al país centre-americà. Avui dia és utilitzat per un gran nombre d'atletes de tot el món i de diverses disciplines per portar a terme els seus entrenaments, aprofitant les instal·lacions i la ubicació privilegiada.

                                                               Font Romeu a l'hivern

La Romeufontaine ens portarà per camins del Pla de La Calme ( pistes d'esquí de fons), pel Roc de La Calme ( 2213 m), i descens, travessant alguna pista d'esquí alpí, fins arribar a Font Romeu. La cursa té un desnivell molt progressiu que fa que es pugui córrer durant tot el recorregut, l'única dificultat és el fet de ser una competició sobre neu, i la quantitat o l'estat d'aquesta ens farà anar més ràpids o més lents.

La sortida va ser molt ràpida i tres corredors van marxar per davant, mentre jo em vaig quedar més endarrera amb un grupet de corredors. Era la primera cursa de la temporada i volia veure quines eren les sensacions, per tant vaig sortir regulant per apretar després si les cames responien. Poc a poc m'he anat trobant bé i juntament amb un corredor de Millau, hem deixat el grup i hem anat remuntant posicions, fins arribar plegats al Km 13, on hem passat en primera posició. A partir d'aquí, hi havia una petita pujada fins arribar al Roc de La Calme, i jo he hagut d'aixecar el peu perquè anava una mica forçat i el meu company d'escapada se n'ha anat en solitari. He mirat de no perdre'l de vista però ha anat marxant, fins arribar al Km 19, Plateau de La CaLme, on a l'avituallament m'han dit que portava al primer classificat a uns 30 segons. He apretat al màxim per veure si podia atrapar-lo i aproximadament a un quilòmetre de l'arribada l'he pogut avançar i així arribar en primera posició. La veritat no m'ho esperava, pensava fer una bona posició però no guanyar, m'ha fet molta il·lusió poder guanyar aquesta cursa en la seva primera edició.

Arribant

Meta, se fini

20/JUNY/2010 TRAIL VERT 4t.

El Trail Vert de Font Romeu és una cursa de 30 km i 1.000 metres de desnivell positiu, 2.000 metres de desnivell acumulat. Aquesta prova és la segona i darrera cursa de la Challenge Font Romeu Altitude, amb sortida i arribada a la village de Font Romeu a 1.750 metres d'altitud. La cursa ens portarà pel Pla de La Calme, passant pel Roc de La Calme ( 2.213 m), baixant al llac de Les Bulloses (2.000 m), i des d'aquí, descens fins a prop de Bolquère on tornarem a remuntar fins al cim del Gallinera ( 2127 m) i de nou baixar cap al Plateau de La Calme i volant fins l'arribada a Font Romeu.

Llac de Les Bulloses

El llac de Les Bulloses, situat a 2.000 metres d'altitud, és un lloc idíl·lic pels amants de l'alta muntanya, pel gran nombre de rutes que parteixen des d'allà per visitar altres llacs, per ascendir a cims del voltant, com el Carlit ( 2.921 m) o el Puigperic ( 2.810 m), o per fer entrenaments d'alçada.

Tornant al Trail Vert no és una cursa molt tècnica, però s'ha de tenir en compte que la major part de la prova la passarem corrent per sobre dels 2.000 metres.S'ha d'afegir que aquest any la climatologia no va acompanyar i va fer molt fred, vent, pluja i fins i tot aigua neu. Molts trams del recorregut estaven inundats amb molt fang i trams de corriol per on baixàvem eren petits rierols, la qual cosa va endurir la prova.

El trail va estar marcat per la " meteo" que va fer aquell dia. Nosaltres vam arribar d'hora i ja vam al·lucinar, estem a 20 de juny, un dia abans que comenci l'estiu i el termòmetre marca 4ºC i fa un airet que penses: " jo no surto del cotxe, vaja amb el canvi climàtic". Vam anar cap a la sortida amb un fred que pela i la gran majoria de corredors estaven dins d'un garatge, on es feien les últimes inscripcions, escalfant. Semblàvem tot d'ovelles dins del corral per no tenir fred i a veure qui era el valent que sortia a fer l'escalfament a fora.

Quin fred!!!!!!!

Per fi la sortida

Poc a poc ens anem animant i sortim a rodar al carrer esperant el tret de sortida. Sortim puntuals i tothom agafa el seu ritme, l'inici és una mica descontrolat, ja que, degut al temps que fa, la sortida de la nostra cursa i la de 15 Km s'ha fet conjunta i això ha dificultat saber quin corredor era de la teva o de la curta, per tant, ha estat difícil saber la posició en la que vas. Jo he fet una primera part molt conservadora per por a passar-me i pagar l'esforç al final. He anat controlant fins arribar la llac de Les Bulloses, aproximadament, meitat de cursa i allà ( al control) un senyor m'ha marcat el temps amb el " xip" i m'ha dit que anava  7è. Vull felicitar a aquest senyor de l'organització que va patir un temps infernal, amb fred, vent i neu que et picava la cara com agulles, i cada vegada que venia un corredor, ell sortia de la seva furgoneta marcava el temps, indicava la direcció que havies d'agafar, t'oferia alguna cosa de menjar o beure ( complicat en aquelles condicions meteorològiques) i et deia la posició, vaja màquina.

A partir d'aquí he pujat  el meu ritme ( que no és que es notés molt) i he anat agafant corredors fins arribar al segon tram important de pujada, cim del Gallinera ( 2.127 m) on els he pogut despenjar amb molt més patiment que forces. Des del cim hem baixat al Plateau de La Calme i d'aquí " a bloque" fins l'arrribada. No sabia ben bé la posició i tot just creuar la meta m'han dit que havia fet 4t. Uuuuf!!!! Quina llàstima!!! Una mica més i trepitjo podi, però la veritat, les cames no estaven per gaires alegries.

Falta moooooolt????

Pluja, fang i mal de jambes!!!

Afegir que sumant els temps de les dues proves de la Challenge Altitude en mitja distància, he quedat en primera posició amb un temps total de 4h 56' 45'', segon en Gerald BOURGUIGNON amb 4h 58' 45'' i tercer en Frederic FERRERE amb 5h 04'57''. Aquesta classificació ha tingut una mica de suspens doncs no sortia a la general de la Challenge, degut a un error a les inscripcions, i després de la reclamació, l'organització ha confirmat l'error i m'han comunicat per e-mail el resultat correcte.

11/ MARÇ/ 2010 PIERRA MENTA.

Aquest dies els hem passat als Alps francesos, a la zona de la Savoia, concretament a la village d'Areches al Beaufortaine. Hem anat per fer metres de desnivell amb esquis de muntanya i sobretot per veure una de les curses més importants, a nivell mundial, d'esquí alpinisme. Es tracta de la Pierra Menta, el que seria el Tour de France al ciclisme, ho seria aquesta cursa a l'esquí de muntanya. Una competició de 4 dies amb 10.000 metres de desnivell positiu, molts quilòmetres per recórrer, baixades "ratoneres" per dins del bosc, descensos per vessants espectaculars, arestes alpines, ... i trobar durant quatre jornades a la creme de la creme de l'esquí de muntanya mundial.
La localitat d'Areches està situada a 1.080 metres d'altitud i és el centre del petit domini esquiable d'Areches-Beaufort, una estació d'esquí molt familiar amb un domini esquiable de 1.080 metres fins a 2.300 metres i vistes impresionants cap al massís del  Mont Blanc, el Mont Pourri, el Grand Mont, i altres muntanyes de la zona.

                                                             Massís del Mont Blanc

La sortida i arribada de cada etapa es realitza des de un petit nucli de cases que es troba a uns 2 quilòmetres d'Areches, Le Planay, a 1.200 metres d'altitud.

                                                                          Areches

Tots els dies de competició són espectaculars, però si s'ha de destacar l'etapa reina, se'ns dubte és el dia de l'ascensió al Grand Mont. És espectacular veure la quantitat de gent que puja fins als 2.686 metres d'alçada d'aquest cim per veure passar els corredors. El nostre amic Xavi Tomàs, i també, l'Alfons Gastón ( la bèstia d'Ansó) ens havien parlat d'aquesta etapa però la veritat és que s'ha d'anar per saber que és allò. Més de 2.000 persones pujant des de les 6h del  matí, amb els seus frontals i els seus esquís de muntanya, cap al cim per veure els corredors. S'ha de dir que pots pujar amb els esquis des de Le Planay, o si prefereixes pots agafar el remonte d'Areches que et deixa més amunt i fer l'ascensió des d'allà. El dia del Grand Mont aquest remonte és gratuït per tothom que vulgui pujar, i mentre es fa cua van repartint begudes calentes, buffs, menjar, ...

Nosaltres vam agafar aquest remonte per començar l'ascensió un mica més amunt, ja que el dia anterior havíem maxacat les cames i estàvem una mica tous. Durant l'ascensió sembla una marxa ciclista però amb esquis de muntanya, mare meva!!!!! mai havia fet pells amb tanta penya és una passada. Cadascú va pujant al seu ritme, i trobes petits de 4 o 5 anyets, amb els seus pares, pujant amb els seus mini esquis i les pells enrotllades a sobre del patí perquè li sobra la tira, o gent de 70 anys o més, families senceres que van cap a dalt, és emocionant veure aquesta afició per aquest esport. La veritat és que els corredors s'ho mereixen.

Un cop a dalt es forma un passadís de gent, que deixa pas als corredors des de l'aresta fins al pas pel cim. Allà se't posa la pell de gallina quan se'ns la cridòria, el so dels escatllots, i veus passar els corredors, s'ha de viure aquest moment.

                                                             Sortida d'una etapa

Les màquines

Sommet du Grand Mont 2.686 m

Gaston, "que grande eres"

Ei, Alfons, recordes com vas partir aquest dia? Sembla que et va venir a veure " el hombre del mazo", vaja " pájara", però com els grans esportistes curtits en mil batalles, com vas sapiguer patir i no només vau salvar l'etapa, sinó que a més a més vau millorar posicions a la general.

Tina passant per l'avantcim del Grand Mont

Per acabar felicitar a Tina i Patrice per la seva 7a. posició a la general, i a Xavi i Alfons per acabar al top 25, millor dit, els 24 de la general.

Acumulant metres

                                                                        Repostant

Nosaltres vam tornar amb unes quantes hores més de cardio i uns milers de metres de desnivell a les cames, si ho podem combinar no dubteu que ens veurem l'any que ve.



                       

14/FEBRER/2010 CURSA DEL GINESTAR 10è.

Cursa de muntanya de 22 Km i 800 metres de desnivell positiu, 1600 metres de desnivell acumulat. És una cursa de mitja muntanya que forma part del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. Aquesta competició té sortida i arribada al petit poble del Ginestar, un poble situat a la Ribera d'Ebre ( Tarragona), a 26 metres d'altitud. Tot i no ser una cursa d'alta muntanya, és força dura, ja que, és un trenca-cames constant amb pujades i baixades continuades que fan que tingui un perfil de serra. La cursa és molt divertida amb trams molt ràpids, els primers i els darrers Km, petites crestes, trams on has de grimpar, pujades amb cordes i corriols molt revirats. Aprofitant la muntanya que tenen li treuen molt partit fent una cursa molt divertida, variada i amb una organització impecable. És una cursa molt recomanable.

Pel que respecta a la competició, a la sortida feia molt fred, al voltant dels 0ºC, ostres tú!!!! jo que pensava que per aquí sempre feia caloreta, " pues toma" fred i jo sense cap peça de màniga llarga, això em passa per llest.

La sortida és a tot drap, degut a que els primers 2 Kms són planers i per asfalt, i a partir d'aquí un constant amunt i avall amb pujades curtes però explosives. Al voltant del Km 4,5, m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai. Baixàvem per un corriol quant al fer un salt he sentit una punxada a la planta del peu, he pensat que seria alguna pedreta però al següent pas la mateixa punxada molt més forta. He hagut de parar i al treurem la sabatilla he vist una astella que m'havia travessat la sola, portava tot el mitjó, i la plantilla, ple de sang. Vaja " merda d'inici" perdó. He tret l'astella com he pogut i he continuat a veure si podia. La planta em molestava però era suportable, i podia còrrer bastant bé. Tota la cursa s'ha girat i m'ha fet més mal la pèrdua de temps i tots els corredors que m'han passat. A partir d'aquí, m'he tornat a centrar, marcar el meu ritme, i mirar de recuperar tot el terreny possible fins al final de cursa. 

M'ha anat molt bé que fos una cursa molt variada amb petits trams tècnics i així m'he concentrat en el recorregut i no en la ferida del peu. Al voltant del Km 18 he tornat a enganxar al corredor amb el que anava quant he patit el problema del peu. L'he pogut superat en un petit tram d'ascensió, i d'aquí fins al final, uns 4 Kms molt planers i favorables, és a dir, molt ràpids, totalment per atletes. He patit més per no perdre posicions que per recuperar alguna més, finalment 10è, un trau a la planta del peu esquerre i el bessó dret a punt d'explotar. Fins la següent.

                               Arribant, molt petat!!!