Cursa de muntanya de 22 Km i 800 metres de desnivell positiu, 1600 metres de desnivell acumulat. És una cursa de mitja muntanya que forma part del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. Aquesta competició té sortida i arribada al petit poble del Ginestar, un poble situat a la Ribera d'Ebre ( Tarragona), a 26 metres d'altitud. Tot i no ser una cursa d'alta muntanya, és força dura, ja que, és un trenca-cames constant amb pujades i baixades continuades que fan que tingui un perfil de serra. La cursa és molt divertida amb trams molt ràpids, els primers i els darrers Km, petites crestes, trams on has de grimpar, pujades amb cordes i corriols molt revirats. Aprofitant la muntanya que tenen li treuen molt partit fent una cursa molt divertida, variada i amb una organització impecable. És una cursa molt recomanable.
Pel que respecta a la competició, a la sortida feia molt fred, al voltant dels 0ºC, ostres tú!!!! jo que pensava que per aquí sempre feia caloreta, " pues toma" fred i jo sense cap peça de màniga llarga, això em passa per llest.
La sortida és a tot drap, degut a que els primers 2 Kms són planers i per asfalt, i a partir d'aquí un constant amunt i avall amb pujades curtes però explosives. Al voltant del Km 4,5, m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai. Baixàvem per un corriol quant al fer un salt he sentit una punxada a la planta del peu, he pensat que seria alguna pedreta però al següent pas la mateixa punxada molt més forta. He hagut de parar i al treurem la sabatilla he vist una astella que m'havia travessat la sola, portava tot el mitjó, i la plantilla, ple de sang. Vaja " merda d'inici" perdó. He tret l'astella com he pogut i he continuat a veure si podia. La planta em molestava però era suportable, i podia còrrer bastant bé. Tota la cursa s'ha girat i m'ha fet més mal la pèrdua de temps i tots els corredors que m'han passat. A partir d'aquí, m'he tornat a centrar, marcar el meu ritme, i mirar de recuperar tot el terreny possible fins al final de cursa.
M'ha anat molt bé que fos una cursa molt variada amb petits trams tècnics i així m'he concentrat en el recorregut i no en la ferida del peu. Al voltant del Km 18 he tornat a enganxar al corredor amb el que anava quant he patit el problema del peu. L'he pogut superat en un petit tram d'ascensió, i d'aquí fins al final, uns 4 Kms molt planers i favorables, és a dir, molt ràpids, totalment per atletes. He patit més per no perdre posicions que per recuperar alguna més, finalment 10è, un trau a la planta del peu esquerre i el bessó dret a punt d'explotar. Fins la següent.
Arribant, molt petat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada